SANT JORDI

Sant Jordi era una cavaller molt eregant i guapo quan va veura la princesa

Es va enamorar i va caura del seu caval blanc va amar a la cova del drac

On havia anat la princesa el drac tenía molta gana

I es va valia menjar la princesa sant Jordi va entrar

Quan sant Jordi va veure el drac li va clava una llansa de la sang de drac

Va sortir una rosa molt bonica i brillant rosa li va reglar a la princesa

i es van casar están molt feliz tota  por la vida

CARNAVAL

CARNAVAL DE ESPAÑA

El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans)^[1] és una celebració que pertany al calendari lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d’hivern. Però el carnaval s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la quaresma. Per tant, des d’aquesta altra perspectiva, per situar el carnaval en el calendari hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i arribem al Dimecres de Cendra, el primer dia de la quaresma i l’últim del carnaval. El dijous anterior és l’inici tradicional de la setmana de carnaval o Dijous Gras. D’aquesta manera, el Dimecres de Cendra es mourà entre els dies 4 de febrer i 10 de març, i el Dijous Gras oscil·larà entre el 29 de gener i el 4 de març.

El CARNAVAL DE VENECIA 

El carnaval de Venecia surge a partir de la tradición del año 1296-1706,¹ en donde la nobleza se disfrazaba para salir a mezclarse con el pueblo. Desde entonces las máscaras son el elemento más importante del carnaval.

Se declaró como festividad por el Senado de la República de Venecia en 1296, aunque las primeras manifestaciones escritas de su celebración son del año 1094. Sin embargo, fue en el siglo XVIII cuando el carnaval veneciano alcanzó su máximo esplendor. A él acudían viajeros y aristócratas de toda Europa, en busca de diversión y placer. Con la decadencia de Venecia como poder mercante y militar, debido al descubrimiento de América y el cambio de la Ruta de la Seda para favorecer el Galeón de Manila y las inmensas riquezas procedentes del nuevo mundo, el carnaval palideció hasta casi desaparecer.

NADAL

Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb laPasqua, la festa cristiana més important. De les esglésies cristianes, la Catòlica, laProtestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, com ara la grega, laromanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que des de Liberi I). Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar elcalendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana.

Malgrat el seu origen marcadament religiós, amb la missa del gall com a element central, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó. En català, la paraula Nadal ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el termeChristmas, que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció".

A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial; s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis d'Orient, el Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals..

• Un exemple és la realització de essebrel p (És la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural) i una altra que és el tió de Nadal.
• 
  

• Cavalcada de reis: És una desfilada de carrosses que se celebra el vespre del 5 de gener, quan els Reis Mags d’Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar) passegen a la tarda pels carrers de les viles o ciutats amb els seus patges i ajudants, llençant caramels als nens.
• 
  

*ESPANYA
Les festes nadalenques espanyoles comencen el dia 22 amb el sorteig de nadal.La nit del 24 es celebra un sopar familiar.
El dia 30 es mengen les uves amb les campanades.
Els encarregats de portar els regals son els reis macs a la nit del dia 5